Exposició del propi aprenentatge en forma d'història

Aprenentatge propi a partir del Projecte TIC “English Speaking Countries”

Cas 2013-2
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Els alumnes de Psicopedagogia de la UOC d’aquest curs han de dur a terme l’activitat final a l’assignatura “Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació” un cop han finalitzat les tres anteriors. En aquesta, hauran d’elaborar un projecte final en el que dissenyin una activitat d’aprenentatge mediada per un docent i per les TIC  a partir d’un problema significatiu per la persona o persones que aprenen a mode d’investigació-acció. A continuació s’exposarà el propi cas d’aprenentatge pel que fa al Projecte TIC dissenyat: English Speaking Countries.
Índex	Contingut		Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	5 anys.		---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	S’utilitzen al llarg de diferents parts del projecte. Nivell mitjà-alt.		---
Tipus d’escola	Universitat Oberta de Catalunya.		---
Localització del centre	Seu a Barcelona.		---
Connexió	Internet. Alta velocitat.		---
Localització dels recursos tecnològics	A la pàgina web de la UOC www.uoc.edu		---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Heterogènia.		---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	Heterogeni (adults de diferents edats i en semestres diferents de Psicopedagogia).		---
Àrea / unitat	Noves tecnologies de la informació i comunicació en Educació.		---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	A llarg de dos mesos, hem hagut d’escollir un problema significatiu (anàlisi de les dificultats), elaborar i compartir al debat la Fitxa Disseny corresponent (disseny), crear i compartir al debat un mapa conceptual pel que feia a la fonamentació del projecte (desenvolupament), dur a terme el projecte (implementació), compartir alguna mostra documental al debat, redactar la memòria final i compartir tots els aprenentatges al blog en forma de cas o història i avaluar un dels blogs dels companys (avaluació).		---
Nivell d’aprenentatge esperat	Mitjà-alt pel que respecta a l’elaboració del projecte, al seu desenvolupament, a l’ús de les diferents eines tecnològiques i a la reflexió docent i psicopedagògica sobre el propi aprenentatge.		---
Tipus d’activitat	Aplicació de les TIC mitjançant un projecte significatiu.		---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	UOC: Pàgina web de la Universitat, correu, debat, fòrum i wiki de l’assignatura, mapes de conceptes amb map, web de blogger, programari (Microsoft Word) i càmera fotogràfica. PROJECTE: Correu electrònic (gmail i google DRIVE), pàgines web, programari (Microsoft Office), PDI, càmera fotogràfica.	http://cmap.ihmc.us/ http://www.uoc.edu/ http://www.blogger.com/ ---
Raó per la qual la fa servir	Com a recurs útil, imprescindible i motivador per a dur a terme les diferents parts del projecte (disseny, implementació, avaluació...). També, per estructurar idees (mapa conceptual), compartir dubtes (fòrum de l’assignatura) i compartir informació (blog).	---
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives)	Utilitzar eines per representar el coneixement.	---
Dificultats trobades	Representar les idees en el mapa conceptual i interaccionar amb els blogs dels altres companys.	---
Ajuda / col·laboració emprada	Col·laboració dels companys al fòrum de l’assignatura i mediació de la consultora per a resoldre dubtes i guiar-nos en el procés.	---
Rol del professor	Mediar, proporcionar activitats estructurades i orientacions explícites.	---
Rol de l’estudiant	Actiu i responsable del propi procés d’aprenentatge així com d’explorador (descobrir conceptes i relacions).	---
Resultats
Observacions	Com a alumna he realitzat l’activitat requerida i els companys que han seguit l’assignatura també.		---
Avaluació de l’aprenentatge	L’activitat 4 de l’assignatura s’ha valorat per la consultora a partir de l’avaluació del projecte TIC final. Els alumnes, hem dut a terme una autoavaluació constant a la memòria i al blog així com una co-avaluació d’un altre company.		---
Lliçó apresa pel professor	COM A ESTUDIANT DE LA UOC: La importància d’estar al dia envers les Noves Tecnologies i de formar-se constantment en aquestes així com en arriscar-se i perdre la por. COM A FUTURA PSICOPEDAGOGA: Sobre la multitud de tasques que haurem de desenvolupar, sobre les diverses teories que podran fonamentar les nostres opinions i del fet de vetllar per la diversitat i heterogeneïtat a l’aula. COM A MESTRA DEL PROJECTE: La importància del treball per projectes i de la auto i co-avaluació, la motivació de les TIC i el fet que aquest sigui un exemple de l’aprenentatge significatiu i educació del futur, en la que l’alumne és subjecte actiu de coneixement i els mestres vetllen per buscar noves metodologies actives.		---

Història complerta

 Hi havia una vegada…

Una jove mestra d’anglès que havia d’emprendre un viatge cap a Orient, cap a la casa de la Gran Saviesa. Havia sentit dir que en aquell lloc s’aprenia molt i perfeccionaves totes les teves bones pràctiques com a educadora, amb ajuda del Gran Mestre Xin-Hu.

La mestra tenia un gran repte com a estudiant de psicopedagogia de la UOC. Havia de crear un projecte TIC significatiu, aplicar-ho amb els seus alumnes, avaluar-ho i compartir-ho, tot exposant el seu aprenentatge dut a terme al llarg de l’assignatura i formant-se una opinió envers la Tecnologia Educativa i la important relació entre Ciència, Tecnologia i Societat. Ho aconseguiria? Aconseguiria arribar fins al final i aprendre de l’experiència?

En començar a caminar, es va trobar diferents obstacles pel camí. En el primer turó es va trobar amb que havia d’escollir un tema, un problema significatiu per als seus alumnes. Ella era mestra d’anglès, així que va voler donar forma a les inquietuds espontànies dels seus alumnes sobre per què és important l’anglès a les seves vides i on es parla aquest. A més a més, volia utilitzar les noves tecnologies com a eina mediadora. Continuava caminant i va haver de creuar un riu. En aquest, va haver de perfilar una fitxa disseny amb els punts claus del projecte. No va ser fàcil ja que al remar, havia de tenir en compte molts aspectes: que la barca estigués en bones condicions (la fonamentació psicopedagògica del disseny), que les condicions atmosfèriques fossin les adequades (contextualització), havia de tenir clara la direcció de la barca (els objectius i avaluació del projecte), entre d’altres coses.

Seguidament es va trobar una muntanya molt alta. En aquesta, va conèixer a d’altres viatjants, alguns volien ser els seus amics i d’altres la volien enganyar, però tots tenien raó en alguna cosa. En aquí havia de fonamentar el seu projecte seguint les teories de diferents autors, tals com Ausubel, Vigostki o Jonassen i representar-ho en forma de mapa conceptual. Va haver d’apartar milers de branques dels arbres de la muntanya. Va haver-hi moments en els que es va espantar i pensava que no ho aconseguiria. Però al final, va aconseguir arribar a veure la llum.

En baixar la muntanya es va trobar amb el bast mar. No tenia una altra opció que travessar-lo si volia arribar a Orient. Ara o mai, es va repetir. En aquí, es va pujar al primer vaixell que es va trobar al port i va començar l’aventura: es va trobar amb gent de tota mena (els diferents alumnes) i amb diferents opinions i encàrrecs dins del vaixell. Va haver de presenciar baralles en les quals va haver de mediar i ajudar en tot el que li permetien els seus coneixements. Va haver de treballar de valent com a ajudant de cuina a canvi del bitllet. Va provar diferents tècniques (metodologies), receptes (teories) i aliments (recursos tecnològics) fins a arribar a fer plats deliciosos. Quan li explicava als seus companys del vaixell (mostra documental) es van quedar molt sorpresos. Llargs dies van haver de passar fins arribar a la costa.

Només havia de creuar dos països més per arribar a l’Orient. En el primer país, va haver de creuar un desert. Aquest va ser un dels trams més difícils del viatge. Va haver de caminar durant dies i dies, sense menjar ni aigua...I li va donar temps de pensar en moltes coses, de quedar-se amb les importants i desempallegar-se de les innecessàries. Quan va creuar la línia que separava el desert del següent país, es va sentir una mica mes valenta. L’experiència li estava semblant tant interessant que va decidir escriure-la. Va agafar llapis i paper i va posar en ordre totes les idees, opinions i experiències viscudes al llarg d’una memòria. Un cop superat el desert, en l’últim país li esperava un bosc, amb molts animals. En aquí va haver de ser molt hàbil i intel·ligent de no caure en els paranys dels caçadors. Alguns la van ajudar i d’altres no, per la qual cosa va haver de discernir sobre les característiques d’aquestes gents. Es quan va haver d’avaluar el projecte en el blog d’un altre company.

Finalment, va arribar a Orient. Va començar a treballar a la casa de la Gran Saviesa com a mestra i psicopedagoga, on es dedicà a aprendre del Gran Mestre i a ajudar i ensenyar a molts infants. Aquell era el seu destí i la seva felicitat. Li va explicar la seva història a molts dels seus companys (quan va compartir el projecte al blog) i no s’ho podien creure, el miraven sorpresos. De la mateixa manera, va compartir la seva i va aprendre d’altres.

Passats els mesos, un dia, la mestra es va asseure en un banc davant del mar. I va reflexionar al llarg d’hores i hores... Havia canviat, oi tant. S’havia produït un vertader canvi conceptual en ella, al llarg del viatge, una reorganització de les estructures de coneixement aconseguint un nivell de compromís conceptual important, el metacognitiu. Abans d’emprendre el viatge, va haver de fer diferents activitats de preparació de la maleta: una autoavaluació, un debat, un informe de síntesis, un projecte TIC, mapes conceptuals per representar els seu model mental i un blog per ensenyar i aprendre i compartir coneixement. L’últim projecte TIC, el viatge fins l’Orient, li va permetre adonar-se que aquest canvi es va produir tant en els seus alumnes (al canviar d’opinió sobre la importància de l’anglès, on estaven ubicats els països de parla anglesa i a ser competents i responsables del seu procés d’aprenentatge mitjançant les TIC) i en ella mateixa. Havia experimentat un canvi significatiu perquè  s’havia implicat personalment al llarg del viatge i utilitzaria els coneixements a la seva vida personal i quotidiana.

Al llarg del viatge, va discernir les coses importants. Ara, s’adonava de la importància de la Tecnologia educativa i de la indissociable relació entre Ciència – Tecnologia –Societat. Donava més importància al treball per projectes, a l’autoavaluació, a l’aprenentatge a partir de la resolució de problemes de Jonassen, relacionat amb les teories constructivistes i l’aprenentatge significatiu d’Ausubel. La Tecnologia Digital permet acostar als pobles, ja que sense aquesta es pot produir analfabetisme. Existeixen molts mites envers aquesta. Les NTIC tenen un gran poder i ofereixen moltes possibilitats educatives per tal d’aconseguir aprenentatge real i significatiu. L’escola és reflex de la societat i aquesta no es pot quedar enrere.

Envers aquesta relació CTS, no s’ha de ser determinista, i entendre els diferents enfocaments que existeixen (determinisme social, el tecnològic i el postulat heterogeni, perspectiva interaccionista i teixit sense costures, que és al que ara s’apropava mes la seva opinió). I és que conèixer totes les opcions i posicionar-nos en una posició intermitja ens fa més savis, es va repetir. Havia après això dels companys del viatge. Aquesta posició no determinista permet una relativització de la importància de les tècniques (la TE va més enllà d’oferir tècniques als docents), la importància del context, aprendre entre companys, el fet de construir el coneixement com a alumne i que no tot es transmeti o el fet que la tecnologia no sigui neutral, ja que el seu poder pot afectar de forma diferents a països diferents, com havia vist en l’aventura.

Tota història té a seva moral...Allò important no va ser arribar a l’Orient, sinó l’aventura en sí del viatge. Tot el que va aprendre i viure pel camí i la gent que va conèixer. En arribar al seu destí, es va adonar de la importància del present. Ara ja era psicopedagoga però la seva tasca no s’acabava aquí, sinó que hauria de vetllar per l’educació de molts infants al llarg de la seva vida...Som-hi?

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte... s’ha acabat.