Activitat 4. Fitxa Disseny del Projecte TIC

Comencem amb la quarta i última activitat de l’assignatura: El Projecte TIC. 

Aquí us presento el cos de la idea, plasmat en la Fitxa Disseny.

1. Títol de l’activitat

English Speaking Countries

2. Agents personals i tecnologia mediadora

• Agents personals:

-       Aprenents: 30 Alumnes de 4tA de Primària d’una escola de Barcelona.

-    Mediadora: 1 mestra d’anglès i futura psicopedagoga (jo mateixa) d’una escola de Barcelona.

• Tecnologia mediadora:

-       El correu electrònic de l’escola (compte gmail intern de l’escola) i google DRIVE per a resoldre dubtes i compartir el material entre alumnes i amb la mestra.

-       Pàgines web: Ordinador amb connexió a internet per WIFI i cercador Google.es per a la cerca d’informació textual i visual.

-      El programari: presentació en Power Point com a recurs de suport explicatiu i expositiu, Microsoft Office (sobretot el Word per a la creació de documents).

-       Pissarra digital i càmera fotogràfica per a enregistrar el procés. 

3. Presentació, característiques i tipus de problema

La pregunta-problema-repte d’aquest projecte és: Per què l’anglès és important a les nostres vides i on estan els països de parla anglesa?. Així doncs, és un projecte que gira entorn d’unes preguntes dels alumnes de quart de Primària, d’una necessitat de saber. El meu objectiu com a mestra d’anglès i futura psicopedagoga és, crear una situació d’aprenentatge en la que els alumnes aprenguin de forma motivada i significativa per tal de donar resposta a les seves preguntes tot utilitzant l’anglès com a llengua vehicular i algunes de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a mediar el procés.

Tenint en compte les característiques de Jonassen, ens trobem davant d’un problema:

-       Ben estructurat, propi de les escoles, ja que té un estat inicial ben definit que és la necessitat de saber per què l’anglès és important i on es parla, amb un objectiu conegut que seria el fet de desenvolupar un projecte cooperatiu sobre països de parla anglesa per tal de compartir-lo, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible que serien les pròpies de la classe i les indicacions per a començar, posseeix respostes correctes i convergents i té un procés de solució presentat i preescrit, ja que els alumnes utilitzaran les mateixes vies per tal de buscar informació semblant però sobre diferents països a través del “learning by doing”.

-       Posseeix una complexitat mitjana, ja que pel que fa a les TIC, requereix un conjunt restringit i predicible de factors o variables que intervenen, només el cercador google, power point, google drive i correu de l’escola que els alumnes saben com utilitzar gràcies als seus coneixements previs sobre la matèria informàtica, per la qual cosa dominen i la tasca encomanada, però pel que fa a l’anglès, hauran de seleccionar diferents informació i comunicar-se en aquesta llengua, la qual cosa requereix una complexitat major.

-       Pel que fa a l’especificitat de camp, és un problema concret, el d’investigar sobre els països on es parla anglès i sobre la seva importància, i contextualitzat, ja que parteix d’una situació real i propera als aprenents.

Pel que fa a la tipologia, és unproblema que utilitza regles, ja que està contextualitzat amb un objectiu ben definit, que parteix dels coneixements previs dels alumnes, en un procés pautat i guiat per la mediadora, restringit per normes conegudes de la classe, amb uns resultats imprevisibles i basat en els necessitats pròpies dels alumnes. Aquesta tipologia de problemes suposa que una quantitat de problemes tenen solucions correctes però múltiples vies de solució que dirigeixen el procés de solució, com en el nostre cas, ja que , si bé estan pautats, els nostres alumnes solucionaran el problema a la seva manera. S’ha de dir que també podria ser un problema de presa de decisions, ja que hauran de solucionar i decidir molts aspectes com a grup.

4. Origen del problema

• Punt de vista de l’aprenent: Les classes d’anglès m’agraden molt, si bé a vegades no entenc tot el que diu la teacher, penso que és una assignatura molt útil i que per això m’haig d’esforçar. Però... Per què és important per a mi? Per què haig d’aprendre anglès? De què em servirà per al futur? Serè capaç d’aprendre’l? On el podré parlar? Els meus pares en saben? I els meus amics? Per què no comencen per fer-li aquestes preguntes a la teacher?

• Què farà el mediador?: D’acord, a partir de les preguntes “textuals” dels meus alumnes de quart de Primària: On està Londres? Està a prop de Barcelona?, Només es parla anglès a Londres i Nova York?, Per què l’anglès és tan important? i Per què hem d’aprendre anglès si tenim suficient amb el català i el castellà i aquí no hi ha anglesos?, entre d’altres...S’hauria de fer alguna cosa, haig de fer alguna cosa. Per què no fem un projecte sobre els països on es parla d’anglès per tal de motivar-los i donar resposta als seus dubtes existencials? I de forma cooperativa i reflexiva, entenguin la seva importància de manera significativa i que es vinculin amb la feina? Per tal de “problematitzar” el punt de partença, treballarem per grups països del món de parla anglesa i els alumnes hauran de buscar informació sobre aquests utilitzant les TIC (que tant els motiven!!) per tal d’elaborar un tríptic conjunt per tal de compartir amb els companys. Som-hi?!

Aquestes preguntes sorgeixen de l’espontaneïtat dels alumnes durant les classes d’anglès d’aquest primer trimestre. És un dubte existencial que es plantegen sobre el significat de l’assignatura d’anglès, per la qual cosa, volen anar més enllà del dia a dia. Així doncs, és un problema realment significatiu per ells, per la necessitat d’entendre el per què han d’aprendre anglès i on es parla aquest, ja que si bé alguns tenen una vaga idea, no tots sabrien ubicar-ho. Són alumnes motivats per aprendre anglès així que s’interessen per aquest i li donen un caire personal ja que s’impliquen personalment. Així doncs, la pregunta-problema-repte d’aquest projecte és: Per què l’anglès és important a les nostres vides i on estan els països de parla anglesa?

5. Context de l’activitat

Aquesta activitat es durà a terme en un context educatiu formal, l’escolar, i occidental, en el que els alumnes han de fer tres hores setmanals d’anglès a l’escola més alguna altra extraescolar i observen com, l’anglès és important: ja sigui perquè ho escolten a casa perquè els pares han hagut d’estudiar-lo per trobar feina, perquè ho escolten a la televisió, perquè turistes de Barcelona els hi pregunten on està la Pedrera o perquè ells mateixos viatgen a d’altres països i han de fer un esforç per a comunicar-se amb persones d’altres cultures. Així doncs, la globalització juga un paper important.

Assentades aquestes bases, és normal que els alumnes es preguntin allò més fonamental que és per què tantes hores d’anglès i per què és important a l’hora que tenen la curiositat per saber a quins països es parla anglès i si només es parla a Londres, per la qual cosa el problema sorgeix de la seva curiositat, inquietud i motivació. A l’escola disposen dels recursos necessaris juntament amb els que proporcionin des de casa.

6. Característiques del grup

• Cognitives: és un grup força heterogeni ja que dels 30 alumnes, hi ha un grup d’alumnes brillants en totes les àrees inclòs l’anglès, un altre coixí d’alumnes que podrien esforçar-se més i d’altres que presenten dificultats d’aprenentatge i trastorns, com TDAH, dislèxia i lateralitat creuada. Això sí, en general estan molt motivats per les noves tecnologies, sobretot pel que fa a l’ús del Drive de l’escola.
• Emocionals: si bé alguns alumnes presenten problemes de conducta i certa immaduresa, és un grup força empàtic, s’ajuden els uns als altres i com en la majoria de casos, les amistats defineixen certs grupets d’amics. Si bé les seves emocions estan condicionades per les notes dels controls o per ajudes / baralles que hagin tingut amb els amics a les hores del pati, es mostren feliços durant les classes i amb ganes d’aprendre. Els alumnes formen part de famílies de classe benestant (mitjana-alta).
• Actitudinals: és un grup “potent” pel que fa a l’actitud, ja que alguns alumnes mostren faltes de respecte entre ells, tenint un comportament disruptiu que distorsiona la classe. Però en general i al ser un grup heterogeni de 30 infants, és un grup curiós, motivat, amb ganes d’aprendre, responsable i autònom.
• Físiques: són alumnes de 9 / 10 anys la majoria sense presentar cap discapacitat física i amb un estil de vida saludable (menjar equilibrat i esport).

 Tenint en compte aquestes característiques individuals i com a grup classe (des de la diversitat) i l’experiència escolar, personal, social i vital prèvia de cada alumne li fa tenir estratègies i resoldre els problemes de forma diferent, que utilitzaré en una metodologia de treball cooperatiu.

7. Competències i objectius d’aprenentatge

COMPETÈNCIES:

• 1.Lingüística i audiovisual, per la importància de la comunicació oral, escrita i audiovisual mitjançant les TIC del projecte.
• 3.Tractament de la informació i competència digital: Els alumnes hauran de cercar, seleccionar i utilitzar adequadament i de forma crítica la informació que els interessa per al seu projecte alhora que utilitzen les NTIC com a recurs per a desenvolupar-ho.
• 6. D’autonomia i iniciativa personal: Pel que fa al desenvolupament de valors i actituds com l’autonomia, la responsabilitat davant d’un grup, la pro activitat a l’hora d’aprendre i les estratègies diferents que cada membre del grup aporti per a la resolució dels problemes que vagin sorgint.

Malgrat que podríem afegir-ne més, l’escola, la qual està en procés de passar la prova d’auditories per aconseguir el certificat de Qualitat ISO, insisteix molt en la importància de reduir les competències, ja que cadascuna s’haurà d’avaluar i una sola ja inclou molts aspectes a valorar, com la lingüística i audiovisual.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE:

• Cerca, selecció i correcte ús de la informació cercada a internet (estratègica),
• Comprensió i utilització del vocabulari i estructures pròpies de la llengua treballades (comprensió oral i escrita),
• Redacció de petits textos referents al país (expressió escrita),
• Presentació i polidesa del tríptic final presentat,
• Participació i treball en grup cooperatiu respectant el rol de cadascú i ajudant-se mútuament (actitud i resolutiva de problemes) i
• Fluïdesa, entonació i pronuncia a les presentacions orals (expressió oral).
• Avaluació i coavaluació del procés d’aprenentatge.

Potenciar l’ús, sentit i pro activitat per les NTIC.

8. Continguts

Els continguts han de contribuir a l’adquisició de les competències bàsiques.

• Conceptuals:

o    Propis de la llengua: Vocabulary: City, Country, Location, Population, Flag, Weather, History, Food, Celebrities, Traditions. Structures: It’s a…; There’s a…; In the…; You can find…

o    Sobre les TIC: Què són, com s’utilitzen i per què serveixen les TIC utilitzades: correu electrònic, internet i programari.

• Procedimentals:

o    Desenvolupament del rol dins del grup cooperatiu.

o    Ús de les TIC: correu electrònic, programari, Internet.

o    Recerca, selecció i classificació de la informació

Estratègiques: Diverses habilitats per solucionar les possibles problemàtiques.

• Actitudinals: Participació, respecte pels companys, cooperació amb el grup, interès per l’activitat i actitud positiva davant l’aprenentatge constructiu en xarxa.

9. Previsió, seqüència d’activitats i descripció del paper de les TIC

• Primera sessió: Durant 20 minuts, la mestra presentarà el projecte mitjançant una presentació de Power Point i comunicarà als alumnes els grups (10 grups de 3 persones cadascú prèviament pensats per la mestra en funció de les seves habilitats cognitives i socials) cooperatius, ja que l’objectiu és comú i cadascú tindrà un rol: el coordinador, secretari i representant. Cada grup haurà d’elaborar un projecte sobre un país de parla anglesa escollit a l’atzar per la mestra: Great Britain (Scotland, England and Wales), USA, Canada, Ireland, South Africa, New Zealand, Australia, Haiti and Caribbean. La mestra repartirà a cada grup una fitxa guia amb la informació orientativa que hauran de buscar de cada país: Geografia, història, monuments, temps, activitats, tradicions, gastronomia i celebritats. Els 10 minuts següent ompliran una autoavaluació inicial individual amb preguntes senzilles pel que fa als seus coneixements previs de la importància de l’anglès i a les característiques del país que li ha tocat. Els 20 minuts restants els alumnes es començaran a organitzar i a buscar i seleccionar la informació amb el cercador google a la sala d’informàtica de l’escola (hi ha ordinadors de sobra, així que cada grup pot disposar d’un o dos ordinadors). La mestra recomanarà pàgines web turístiques i farà de mediadora per seleccionar la informació adequada.

• Segona sessió: Els alumnes continuaran buscant i seleccionant la informació a l’aula d’informàtica. El Drive de l’escola és l’eina que coneixen els alumnes per guardar i compartir la informació entre els membres del grup i amb la mestra. Com a deures, hauran de portar la informació el següent dia de classe, ja sigui impresa o apuntada a un paper de casa.

• Tercera i quarta sessió: Amb tota la informació, els alumnes confeccionaran un tríptic (model de cartolina dividida en parts) amb la informació trobada en les diferents seccions. En aquest punt hauran de “tractar” la informació i les imatges: seleccionar-les, classificar-les, debatre-les, escriure-les i representar-les de forma polida i maca. A més a més, s’hauran d’organitzar i preparar l’exposició oral. En aquest punt sorgiran problemes que es alumnes hauran de resoldre mitjançant diferents estratègies.

• Cinquena i sisena sessió: Amb el projecte acabat, els alumnes exposaran el seu projecte durant 8 minuts a tota la classe. Opcional la realització d’una presentació Power Point. La mestra i els companys els valoraran amb una rúbrica i seran aquests els qui aportaran comentaris o dubtes al final de l’exposició. Durant l’última mitja hora de l’últim dia, es durà a terme un debat final sobre la importància de l’anglès i sobre els diferents llocs on es parla i la diversitat de cultures i tradicions que l’emmarquen. Finalment, cada grup donarà a la mestra una autoavaluació de grup.

Paper de les TIC: S’utilitzen les TIC com un recurs útil, imprescindible i motivador així com un espai de trobada cooperativa, per entendre (explicació inicial de la mestra), buscar (a internet la informació), compartir (mitjançant el google Drive), comunicar (dubtes amb la mestra mitjançant el correu intern de l’escola) i exposar (exposició final en possible Power Point) una informació sobre un país de parla anglesa. Fins i tot, pel que fa a la impressió de documents i a la relaxació de grup (la mestra posarà música relaxant del youtube durant la tercera i quarta sessió). A més a més, la mestra utilitzarà la pissarra digital com a recurs explicatiu (llistat de vocabulari) d’alguns dubtes sobre la llengua que puguin sorgir durant les sessions i la càmera fotogràfica per enregistrar el procés. Així doncs, s’observa com les TIC juguen un paper imprescindible en aquest procés, ja que els alumnes, no buscaran la informació a enciclopèdies ni llibres de consulta, sinó a la gran quantitat d’informació que poden trobar a la xarxa.

10.Fonamentació psicopedagògica del disseny

A banda dels objectius establerts, l’objectiu principal del projecte és respondre a la pregunta inicial dels alumnes, sorgida de la seva espontaneïtat i curiositat a les classe d’anglès, d’una manera significativa per ells, tal i com defensava Ausubel i mitjançant l’ajuda dels companys i la guia de la mestra (teoria de l’andamiatge de Vigotski). És a dir, es pretén un aprenentatge significatiu pel que fa a l’anglès i tenint en compte la perspectiva constructivista de Jonassen, un canvi conceptual a partir del desenvolupament del procés des de l’autoavaluació inicial, passant pel projecte cooperatiu fins al debat i coavaluacions finals per tal de comparar el model mental de l’alumne individual i com a membre d’un grup. Així doncs, aquest projecte cooperatiu s’englobaria dins de la teoria de de l’aprenentatge significatiu anomenada constructivisme, en la qual, es parteix dels coneixements previs dels alumnes, a partir d’un problema que sorgeix del grup classe, per arribar a l’aprenentatge de forma contextualitzada, activa, reflexiva, conversacional, intencional, col·laborativa i constructiva mitjançant el triangle interactiu (interacció entre alumne, mestra i continguts) i la utilització de les noves tecnologies com a recurs d’aprenentatge.  

11. Procediments i criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació estan en íntima relació amb els objectius i competències a assolir, així que la traçabilitat és total.

• Per tal d’avaluar el seu procés d’aprenentatge, els alumnes utilitzaran rúbriques amb: l’autoavaluació inicial (individual), l’autoavaluació final (grupal) i coavaluació final (individual i com a grup).
• Per tal d’avaluar als alumnes, la mestra tindrà una rúbrica amb diferents ítems sobre el procés dels alumnes i resultat final, en relació amb els objectius (ús de la informació, vocabulari treballat, expressió escrita, participació, treball com a grup i entonació i pronuncia de les presentacions orles), rúbrica que posteriorment li servirà per avaluar el projecte des de l’assignatura de l’anglès dins del percentatge de treballs cooperatius.

Així doncs, i seguint l’avaluació pròpia del constructivisme en la que els alumnes són conscients del seu procés i resultat d’aprenentatge, hi ha dos tipus d’avaluacions dins la seqüència d’activitats: la inicial (amb l’autoavaluació) i la final (autoavaluació i coavaluació).

12. Previsió de temporització

Aquest projecte es realitzarà, aproximadament, al llarg de sis sessions d’una hora, en dues setmanes, tenint en compte que els alumnes tenen tres hores d’anglès a la setmana:

• Dilluns 2 i Dimarts 3 de desembre: 2 sessions a la sala d’informàtica: explicació inicial, organització com a grup i cerca i classificació de la informació.
• Dijous 5 i Dilluns 9 de desembre: 2 sessions a la classe: ús de la informació i creació del projecte.
• Dimarts 10 i Dijous 12 de desembre: 1 sessió a la classe: exposicions orals i debat final.

Què us sembla? Espero que us agradi la proposta ;)

Autoavaluació Activitat 3

1. Lliurament de l'informe de l'Activitat 3 Correcte? arxiu  de text, nom i tipus d'arxiu, data de lliurament, pes moderat…

Sí, el lliurament de l'informe de l'Activitat 3 ha estat correcte, ja que ha respectat les pautes inicials: arxiu de text estructurat en apartats i amb portada inclosa, el nom del document i tipus d'arxiu (word), data de lliurament (entregada dos dies abans) i llargada recomanada (no més de set pàgines de contingut, hi ha 11 en total però per la portada i annexes).

2. ¿Has enviat un document ben estructurat com a informe: portada amb foto, índex automàtic, introducció, mapa, conclusions ben argumentades, webliografia…?

Sí, considero que l'organització i una bona presentació en un treball és primordial. He inclòs la portada amb foto, índex automàtic (desprès d'aprendre com es feia!), introducció, mapes de conceptes, desenvolupament, conclusions, webbliografia i annexes.

3. ¿Has aconseguit un mapa prou clar, integrat, llegible, útil…? Has fet servir amb intenció el color, les formes, les imatges icòniques o simbòliques, gruixos, tipografies, fletxes diverses teint en compte el sentit únic o doble i altres recursos (ombres, 3D, lligams…) per facilitar la lectura?

El mapa conceptual final aconseguit és bastant complex i conté moltes relacions, però no considero que sigui difícil de llegir, ja que he intentat integrar tots els conceptes de forma clara i entenedora. He fet servir amb intenció alguns recursos com el color, ombres, formes, imatges icòniques i fletxes d'únic i doble sentit per a facilitar la lectura.

4. Sobre els conceptes representats. ¿Hi són els més imporants? Diríem que els IMPRESCINDIBLES són: corrent CTS i les seves conseqüències, CCEE (la TE entre les ciències de l'educació), Tecno en/de Educ, Fonamentació TE, Evolució TE, Constructivisme, aprenentatge i TIC i les seves conseqüències, context, cultura.

Sí, considero que he integrat tots els conceptes essencials, a partir de l'ajuda dels materials i de les recomanacions de l'enunciat de l'activitat 3 sobre els conceptes més importants a incloure i paraules claus per als nexes de relació. Tots els conceptes exposats en aquest enunciat consten al mapa conceptual final (encara no a l'inicial!).

5. Representes les relacions entre conceptes?

Sí, he representat les relacions entre conceptes mitjançant les fletxes i conceptes claus de lligam.

6. Valoració de fins a quin grau el mapa sintetitza, prioritza, s'estructura i s'adequa a l'enfocament de l'assignatura. Dones prou importància al corrent CTS i les seves conseqüències, prioritzes el constructivisme i aprenentatge significatiu, es veu la TE com a procés i no només com a producte, es destaca la importància de la SIC...

Considero que el meu mapa sí que sintetitza, prioritza, s'estructura i s'adequa a l'enfocament de l'assignatura. És un recull de tots els conceptes essencials i un esforç pel que fa al propi aprenentatge i coneixements adquirits, tenint en compte que personalment sóc una persona a la que li costa sintetitzar. Dono molta importància al corrent CTS ja que aquest és el triangle interactiu central del meu mapa, a partir del qual s'observa la Tecnologia Educativa com a procés i es prioritza el constructivisme i aprenentatge significatiu dins de l'àmbit educatiu en relació als altres conceptes.

7. Facilites i aprofundeixes en l'anàlisi i comparació dels dos models mentals inherents als dos moments d el teu aprenentatge personal. ¿Has fet servir algun aspecte d'avaluació dels exposats al material en web per als mapes conceptuals, "Cas 3, Classe de literatura britànica"? Quins?

Considero que sí que he aprofundit en la comparació del mapa inicial amb el final, és a dir, en la reestructuració del meu esquema mental pel que fa a l'assignatura. El mapa inicial s'ha revisat i modificat per donar lloc al final, producte dels aprenentatges adquirits. Pel que fa al cas de la classe literatura britànica del material web, sobretot he utilitzat la idea de mapa conceptual i els seus criteris d'avaluació per a dur a terme un bon mapa conceptual.

8. ¿Fins a quin grau has comprès i fet servir els conceptes més importants vinculats al canvi conceptual? Ampliació o increment de conceptes (revisió), reestructuració o reorganització de conceptes (veritable canvi conceptual), complexificació, hipòtesis, arguments, canvis d'actitud, compromís conceptual previ davant l’experiència prèvia, compromís cognitiu amb l'aprenentatge, compromís metacognitiu, utilització de TIC, confrontació de models, activitats d’aplicació, contextualització, construcció, descobriment, consum d'un model...?

Pel que fa als conceptes més importants del canvi conceptual, vaig llegir-me amb deteniment per tal d'entendre el mòdul 3 de l'assignatura sobre l'aprenentatge significatiu i en l'apartat dos del meu informe es veu reflectit la meva opinió sobre el model mental i canvi conceptual. Seguint les pautes i recomanacions de l'enunciat de l'activitat 3 vaig intentar utilitzar tots aquests conceptes que s'exposen en aquest mateix enunciat. Podria dir que aquest apartat és el més important del meu informe desprès de la realització del mapa conceptual, ja que exposo el meu canvi conceptual, tot utilitzant l'estructura argumentativa de Toulmin.

9. Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil, claredat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recursos, ajuda al coneixement…)?

Considero que sí estic facilitant el seguiment del fòrum, ja que en els missatges del debat vaig respectar la forma de fer-ho (carpetes, estructura argumentativa de Toulmin, etc) i he utilitzat el fòrum per a alguns dubtes i he ajudat a alguns companys en els seus dubtes sobre les activitats. Considero que el fòrum és una eina molt eficaç, sobretot pel que fa als debats i a la resolució de dubtes compartits.

  

10. Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa? 

Si haig de ser sincera, considero que el blog és una eina complementària a l'assignatura i de difusió del coneixement compartit, m'explico: totes els activitats les he reflectit al blog, però no m'ha ajudat en sí com a eina. Sí que és veritat que al principi no sabia com fer un blog i em va fer molta il·lusió (m'ho vaig prendre molt seriosament) i em va encantar. Però més endavant, per exemple, per a revisar l'avaluació inicial, no la revisava des del blog sinó des d'una carpeta de la UOC que tinc a documents.  D'altra banda, he comentat un parell de blogs però veig que encara entre els companys no es comenta gaire.

11. Què creus que has de canviar o com has de continuar treballant per a la darrera Activitat o projecte?

La veritat és que considero que el meu ritme de treball és satisfactori, tal i com he exposat a les conclusions de l'informe. Estic molt contenta amb el resultat de l'activitat 2 i molt agraïda amb els comentaris positius dels companys sobre els meves aportacions al debat. Així doncs, considero que haig de continuar-me esforçant de la mateixa manera, llegint les lectures, participant als debats i fent les activitats poc a poc cada dia. Si hagués de millorar alguna cosa, seria el fet d'implicar-me més en la resolució de dubtes dels companys en el fòrum, malgrat que he contestat un parell (així com jo he formulat d'altres).

12. Autoqualificació A,B,C

B↑, per l'esforç, dedicació, implicació, motivació i aprenentatges en l'assignatura.

Activitat 3. Informe de síntesis

1. INTRODUCCIÓ

A continuació es presenta el següent informe de síntesi, és a dir, l’activitat 3 de l’assignatura Noves Tecnologies d’ Informació i Comunicació en Educació. 

Aquest informe és una petita investigació dels aprenentatges duts a terme fins al moment durant el transcurs de l’assignatura. És un clar exemple d’una avaluació continuada i d’un aprenentatge constructiu, ja que és una culminació dels aprenentatges que s’han anat revisant i ampliant a partir de les diferents lectures, debats i activitats. Presenta una estructura argumentativa, seguint el dossier d’argumentació i el model d’argument de Toulmin, destacant en negreta les tesis i subratllant les premisses que les sustenten.

Aquesta síntesi té en compte l’autoavaluació inicial sobre unes qüestions breus sobre la relació entre la ciència, la tecnologia i la societat i el mapa de conceptes inicial; l’article de Miquel Domènech i Javier Tirado: “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” (2002); els dos mòduls en paper de l’assignatura: Mòdul 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics, de Julio Cabrero i el Mòdul 3. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista, de David Jonassen; els materials webs, sobretot uns casos determinats de la creació de models a classe; així com finalment el debat dut a terme a l’activitat 2 de l’assignatura, sobre la relació CTS i aprenentatge, tenint en compte les aportacions dels companys i companyes, les pròpies i les lectures i vídeos relacionats amb aquest.

L’eix central d’aquest informe de síntesis és la culminació de  tots aquests aprenentatges, a partir dels esmentats materials, en un mapa de conceptes integrador. Aquest mapa de conceptes és la viva imatge visual de tots els aprenentatges i en el següent informe es relacionarà aquest amb el mapa de conceptes inicial de l’autoavaluació de l’activitat 1. El més important serà la reflexió sobre el canvi conceptual sobre els conceptes claus de l’assignatura.

Finalment, pel que fa a l’estructuració del següent informe, a continuació d’aquesta breu introducció es poden trobar els dos mapes conceptuals, l’inicial i el final, realitzats amb el programari cmaptools; el desenvolupament de l’informe amb el cos dels aprenentatges; les conclusions finals; la webbliografia i els annexos, on es poden trobar el mapa inicial fet a mà i posteriorment amb el programari cmaptools i el final ampliats, per a la seva correcta lectura i  una imatge reveladora de l’estat inicial de la situació.

Finalment, aquest informe de síntesis també es podrà trobar al meu blog: naca-psicoteacher.blogspot.com.es. En aquest podreu trobar totes les activitats realitzades així com moltes més coses. I encara continuarà creixent més. Tots i totes vosaltres esteu convidats a fer-li una ullada. Esteu preparats? Som-hi.

2. MAPES CONCEPTUALS

2.1 Mapa Inicial

2.2 Mapa Final

3. INFORME 

3.1. Desenvolupament dels mapes conceptuals

Un cop llegit i entès el plantejament de l’activitat, aquesta se’m va presentar com un repte, repte per la dificultat inicial d’haver de plasmar de forma gràfica tots els aprenentatges duts a terme fins al moment i la comparació amb els coneixements previs inicials. L’elaboració d’aquest mapa conceptual final ha estat una eina d’aprenentatge molt eficaç ja que implica haver llegit, estudiat i entès els materials, entendre les relacions entre sí d’aquests, organitzar-los en la ment, comparar-los amb els coneixements previs, sintetitzar-los i representar-los de forma entenedora i estètica sobre el paper així com dominar el programari cmaptools per a la seva representació digital. Així doncs, podem trobar la significativitat i el sentit de la realització d’un mapa conceptual, com a representació i síntesis de tot el conjunt d’aprenentatges, que no són pocs, en una forma fàcil i eficaç de comunicació.

Com va començar tot? Desprès de rellegir-me tots els materials vaig situar-me i vaig començar realitzant diferents proves de mapes. Així com tenia clar quin havia estat el meu aprenentatge i com aquest s’havia anat ampliant i construint a partir del mapa inicial, el qual ara veia molt senzill, la tasca més àrdua va ser representar i sintetitzar tot el meu caos mental sobre paper. Vaig voler canviar el format del primer mapa inicial i en comptes de representar societat-educació-ciència-tecnologia en forma de quadrat amb les cantonades relacionades entre sí, tenia molt clar que l’eix vertebrador del meu mapa seria un triangle interactiu entre tecnologia-ciència-societat. Vaig provar diferents models i a continuació, vaig observar que la majoria dels aprenentatges tenien relació amb l’educació, per la qual cosa la tecnologia educativa és l’aspecte més desenvolupat, com a paral·lel al triangle interactiu central, el relacionat amb l’educació, tal i com es pot observar en la part més avançada del mapa. D’altres conceptes com “tècnica” i “societat de la informació” són aspectes paral·lels també importants.

Així doncs, un cop encetat el mapa i tenint clar el model estètic d’aquest, vaig començar el mapa amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado, per la qual cosa els primers conceptes a introduir van ser els de les diferents perspectives d’entendre la relació CTS: el determinisme tecnològic, el determinisme social i el postulat heterogeni. A partir d’aquí, i de la lectura dels mòduls, el mapa conceptual es va anar desenvolupament  a partir de la importància de la Tecnologia Educativa tal i com s’ha comentat anteriorment: els seus mites, la seva evolució històrica, la seva fonamentació i l’aprenentatge significatiu del constructivisme, a partir del qual dos dels resultats són els que he pogut tenir en primera persona: els models mentals i el canvi conceptual. Finalment, amb la relectura del debat, vaig introduir els últims termes com el relacionat amb l’àmbit educatiu i el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Considero que el mapa conceptual final és força complex, ja que recull la gran majoria de conceptes essencials de l’assignatura, tot seguint les pautes i recomanacions de la descripció d’aquesta activitat. Personalment, les parts que més em van costar van ser la de crear un model mental de mapa conceptual i la de sintetitzar, ja que soc una persona a la que li agrada representar quantes mes coses millor. Si que puc dir que he dut a terme un canvi conceptual, ja que en comparació amb el mapa conceptual inicial, aquest s’ha nodrit d’altres aprenentatges. No anava errada en el primer mapa conceptual en observar la interrelació entre ciència, tecnologia i societat i amb la seva relació amb l’educació, per la qual cosa crec que vaig començar amb bon peu però aquest mapa era molt senzill ja que encara no se’m van presentar els altres aprenentatges, com els determinismes o la fonamentació de la tecnologia educativa, els qual ara sí que es poden observar en el segon mapa. La comparació dels dos mapes serveix per a avaluar-nos sobre el nostre aprenentatge i comprendre com aquest augmenta a partir de la revisió, modificació i ampliació dels nostres coneixements previs, seguint la teoria del constructivisme adoptada actualment. Es pot dir que en el mapa s’ha descobert, aplicat, contextualitzat i construït el coneixement de l’assignatura. A més a més, es tenen en compte les competències bàsiques per tal d’arribar a un aprenentatge realment significatiu. I en aquí entra la pròpia experiència com a mestra que vaig utilitzar en els debats, els coneixements que tenia sobre el constructivisme de la carrera de magisteri, les pròpies idees sobre educació...que s’han anat modificant i/o ampliant fins a aconseguir uns aprenentatges significatius sobre la relació entre societat, ciència i tecnologia i com aquesta es relaciona amb l’educació. 

3.2 Canvi Conceptual

Tal i com estudiat, dues de les conseqüències de l’aprenentatge significatiu són la creació de models mentals i el canvi conceptual. Amb la creació d’aquest mapa, s’ha creat un model mental ja que és una representació visual d’allò après. L’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més efectiva i productiva és la construcció de models computacionals, que és l’utilitzat: s’ha utilitzat l’ordinador per a representar físicament els processos mentals de la construcció de models. El sistema d’aprenentatge ha estat el semàntic, utilitzant com a eina el mapa conceptual. Aquesta facilita representacions matrius i espacials de conceptes i les seves interrelacions, intentant que representin les estructures de coneixement que els éssers humans emmagatzemem a la ment (Johansses, 1993). Estic d’acord amb Johanssen (2000) pel que fa a la càrrega cognitiva, ja que aquesta activitat ha requerit molts habilitat, temps i esforç.

M’agradaria relacionar la creació del model mental en forma de mapa conceptual amb els esquemes realitzat pels alumnes de la classe de literatura britànica del material web. Observem com els mapes conceptuals han ajudat als estudiants a representar de forma clara la informació més important per a posteriorment retenir-la i aprendre-la significativament. Tenint en compte els criteris exposats per a avaluar els mapes conceptuals, considero que el meu mapa té un nombre de nodes i preposicions adequat i la incrustació és un indicador que demostra que els conceptes s’han integrat bé. Pel que fa a la centralitat, l’eix vertebrador és el triangle interactiu CTS, els qual es troba al centre superior. En la xarxa jeràrquica, es pot dir que hi ha tres nivells representats, el triangle interactiu, la tecnologia educativa i l’aprenentatge significatiu, com a conceptes subordinats a l’anterior. He intentat que les relacions de cada preposició fossin clares i descriptives. El que més m’ha costat ha estat la llei d’escassetat dels enllaços, ja que he escrit més de sis al voler discriminar diferències significatives. No hi ha gaires nodes sense sortida ja que vaig intentar que els últims conceptes no quedessin aïllats.

El canvi conceptual és la reorganització de les pròpies estructures de coneixement. Així doncs, partint del coneixement del que era el construccionisme i amb la pròpia experiència com a estudiant i com a mestra, he revisat esquemes de coneixement (les teories educatives ja les coneixia i sobretot les característiques de l’aprenentatge significatiu), he modificat d’altres (sobretot pel que fa a la societat de la informació) i he ampliat bastants (desconeixia els dos determinismes inicials, algunes característiques de la tecnologia educativa, els mites o els diferents models mentals que existeixen). En aquest procés he entès que la majoria de conceptes del mapa ja els coneixia i els he revisat; d’aquí la importància de l’activació dels coneixements previs per a donar-li sentit a la tasca, reestructurant el coneixement. Tenint en compte l’avaluació inicial, puc dir que els meus coneixement previs sobre la interrelació CTS no anava mal encaminada però que aquesta s’ha anat complexificant. Si bé al començament tenia una postura més aviat sociodeterminista, ara coincideixo més amb la postura que vaig defendre al debat, la tecnodeterminista, malgrat que considero que tot no es ni blanc ni negre.

El canvi més significatiu és l’intencional, i realment l’he dut a terme, i estic segura que la majoria de companys també, el qual està en funció del nivell de compromís conceptual: considero que ha estat elevat, per la qual cosa he dut a terme un compromís metacognitiu, i no tan sols una aprenentatge superficial. He pensat sobre els arguments i contra arguments relacionats amb el missatge (Dole i Sinatra, 1998) per la qual cosa s’ha produït un canvi conceptual. He sofert un cavi d’actitud pel que fa a les tecnologies en la societat, pensava que eren menys importants del que he comprès, els materials m’han ajudat a entendre-ho.

Les modificacions en els models mentals es realitzen de forma natural, tant a la vida personal com en la professional malgrat que no siguem cent per cent conscients: en un moment donat, ens podem sentir incòmodes amb determinades situacions plantejades que fa que modifiquem el nostre model mental de forma que interacciona amb la nova informació reestructurant la nostra estructura mental i produint-se un canvi conceptual. Com a exemple,  m’agradaria fer un paral·lelisme entre aquest canvi conceptual i d’un altre que vaig experimentar al llarg de la carrera de magisteri: sobre les competències bàsiques. La idea de que cadascú pot ser competent en diferents nivells i habilitats era quelcom nou però que s’ajustava als coneixements previs a partir de l’experiència com a alumne, produint-se-e una revisió, modificació i ampliació d’esquemes de coneixements sobre l’avaluació de l’alumnat.

4. CONCLUSIONS

Aquesta activitat ha requerit una lectura profunda dels materials, una revisió dels esquemes de coneixement previs i un esforç de connexió i aprenentatge a través d’una comunitat d’aprenentatge virtual i de l’ús d’una eina digital: el cmaptools.

Des del començament vaig activar els coneixement previs davant d’una gran quantitat de conceptes desconeguts per a mi: sobre la relació holística de CTS, el teixit sense costures, els determinismes, les diferents maneres de concebre la Tecnologia Educativa i les seves conseqüències en el procés d’ensenyament i aprenentatge, el model mental, el canvi conceptual...fins el model de Toulmin era nou per mi. A partir d’aquí he dut a terme un procés de reestructuració d’esquemes i aprofundització en la matèria de forma activa i reflexiva que considero que ha tingut resultats positius pel que fa als propis aprenentatges. Tal i com diu Johanssen, “el resultat del aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorat i experimentat”. A partir de tots els aprenentatges duts a terme, ara puc investigar amb més profunditat en la Tecnologia Educativa i com a mestra, pensar de quina  forma puc utilitzar i seleccionar determinats recursos educatius TIC. Així doncs, considero que he dut a terme un vertader canvi conceptual sobre la relació CTS així com una ampliació de conceptes i aprofundització sobre la TE i la seva influència en el procés educatiu.

Tenint en compte els supòsits constructivistes, el coneixement s’ha construït a partir de les pròpies interaccions amb les del medi ambient, activant els coneixements previs sobre la matèria i estimulat a partir de la necessitat o desig de saber, personalment, sobre la relacions educatives especialment. Aquest aprenentatge ha estat significatiu ja que ha estat actiu (com a estudiant he sigut responsable del meu procés i he estat la protagonista d’aquest amb al guia de la mestra), constructiu (a partir dels coneixements previs), col·laboratiu (especialment a partir del debat), intencional (objectiu cognitiu d’aprendre), conversacional (els intercanvis dialògics del debat), contextualitzat (en el nostre entorn d’aprenentatge de l’assignatura) i reflexiu (pels processos d’autoavaluació implicats).

Tornant a rescatar la idea de Negroponte (1995): “El món digital repercutirà en tots els àmbits de la nostra societat, facilitant l’acostament de pobles que la utilitzin i superant les barreres espacials i temporals entre països i ciutadans”, tal i com vaig especificar a la síntesis del debat vull tornar a destacar la idea sobre la  indissociable relació entre tecnologia i societat. Aquesta relació va més enllà i pot contribuir a fer del món un lloc millor, a l’acostament entre ciutadans i societats diferents, sempre respectant els modes de vida de cada societat, com defensa el pare de la Bita. En l’actual societat i per tal d’evitar la bretxa digital produïda per l’analfabetisme digital, totes les societats tenen el dret de poder accedir als recursos científics i tecnològics ja que obren portes a noves possibilitats. Finalment, pel que fa a l’educació, l’escola és el reflex educatiu, i aquesta no pot quedar-se enrere de l’intrèpid ritme social i tecnològic.  S’ha de continuar investigant per saber quines són les pràctiques més favorables en la seva introducció i com aquesta, pot desenvolupar les competències dels nostres alumnes en la seva formació com a ciutadans d’un món millor.

Mitjançant l’estudi del material de l’assignatura i de la participació en el debat realitzat sobre els diferents fils argumentals he anat modificant el meu model mental inicial que tenia sobre el tema evolucionant fins a realitzar un cavi conceptual plasmat en el mapa conceptual final i utilitzant les noves tecnologies com a eina per a la seva realització. Considero que a través de l’activitat 3 he experimentat un canvi conceptual de forma intencionada i entès com un procés continuat i actiu d’aprenentatge, produint-se un increment i reorganització dels conceptes des del mapa conceptual inicial al final, per les hipòtesis i arguments establerts al debat i un canvi d’actitud davant la consideració de les diferents postures deterministes. La utilització de les TIC juntament amb les feines col·laboratives dels companys i la consultora han facilitat aquest canvi conceptual proporcionant un aprenentatge significatiu.

Finalment, considero que estic portant a terme un aprenentatge continu, significatiu i positiu al llarg de les tres activitats tenint en compte els requisits, objectius, competències i criteris d’avaluació que de moment hem fet a l’assignatura, per la qual cosa mantinc una actitud positiva envers aquesta i als aprenentatges assolits. Haig de dir que vaig estar molt satisfeta amb el resultats de l’activitat 2 i amb els comentaris positius dels companys, els quals valoro molt. Així doncs, continu molt motivada en el transcurs de l’assignatura i espero finalitzar-la bé.