Activitat 3. Informe de síntesis

1. INTRODUCCIÓ

A continuació es presenta el següent informe de síntesi, és a dir, l’activitat 3 de l’assignatura Noves Tecnologies d’ Informació i Comunicació en Educació. 

Aquest informe és una petita investigació dels aprenentatges duts a terme fins al moment durant el transcurs de l’assignatura. És un clar exemple d’una avaluació continuada i d’un aprenentatge constructiu, ja que és una culminació dels aprenentatges que s’han anat revisant i ampliant a partir de les diferents lectures, debats i activitats. Presenta una estructura argumentativa, seguint el dossier d’argumentació i el model d’argument de Toulmin, destacant en negreta les tesis i subratllant les premisses que les sustenten.

Aquesta síntesi té en compte l’autoavaluació inicial sobre unes qüestions breus sobre la relació entre la ciència, la tecnologia i la societat i el mapa de conceptes inicial; l’article de Miquel Domènech i Javier Tirado: “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” (2002); els dos mòduls en paper de l’assignatura: Mòdul 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics, de Julio Cabrero i el Mòdul 3. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista, de David Jonassen; els materials webs, sobretot uns casos determinats de la creació de models a classe; així com finalment el debat dut a terme a l’activitat 2 de l’assignatura, sobre la relació CTS i aprenentatge, tenint en compte les aportacions dels companys i companyes, les pròpies i les lectures i vídeos relacionats amb aquest.

L’eix central d’aquest informe de síntesis és la culminació de  tots aquests aprenentatges, a partir dels esmentats materials, en un mapa de conceptes integrador. Aquest mapa de conceptes és la viva imatge visual de tots els aprenentatges i en el següent informe es relacionarà aquest amb el mapa de conceptes inicial de l’autoavaluació de l’activitat 1. El més important serà la reflexió sobre el canvi conceptual sobre els conceptes claus de l’assignatura.

Finalment, pel que fa a l’estructuració del següent informe, a continuació d’aquesta breu introducció es poden trobar els dos mapes conceptuals, l’inicial i el final, realitzats amb el programari cmaptools; el desenvolupament de l’informe amb el cos dels aprenentatges; les conclusions finals; la webbliografia i els annexos, on es poden trobar el mapa inicial fet a mà i posteriorment amb el programari cmaptools i el final ampliats, per a la seva correcta lectura i  una imatge reveladora de l’estat inicial de la situació.

Finalment, aquest informe de síntesis també es podrà trobar al meu blog: naca-psicoteacher.blogspot.com.es. En aquest podreu trobar totes les activitats realitzades així com moltes més coses. I encara continuarà creixent més. Tots i totes vosaltres esteu convidats a fer-li una ullada. Esteu preparats? Som-hi.

2. MAPES CONCEPTUALS

2.1 Mapa Inicial

2.2 Mapa Final

3. INFORME 

3.1. Desenvolupament dels mapes conceptuals

Un cop llegit i entès el plantejament de l’activitat, aquesta se’m va presentar com un repte, repte per la dificultat inicial d’haver de plasmar de forma gràfica tots els aprenentatges duts a terme fins al moment i la comparació amb els coneixements previs inicials. L’elaboració d’aquest mapa conceptual final ha estat una eina d’aprenentatge molt eficaç ja que implica haver llegit, estudiat i entès els materials, entendre les relacions entre sí d’aquests, organitzar-los en la ment, comparar-los amb els coneixements previs, sintetitzar-los i representar-los de forma entenedora i estètica sobre el paper així com dominar el programari cmaptools per a la seva representació digital. Així doncs, podem trobar la significativitat i el sentit de la realització d’un mapa conceptual, com a representació i síntesis de tot el conjunt d’aprenentatges, que no són pocs, en una forma fàcil i eficaç de comunicació.

Com va començar tot? Desprès de rellegir-me tots els materials vaig situar-me i vaig començar realitzant diferents proves de mapes. Així com tenia clar quin havia estat el meu aprenentatge i com aquest s’havia anat ampliant i construint a partir del mapa inicial, el qual ara veia molt senzill, la tasca més àrdua va ser representar i sintetitzar tot el meu caos mental sobre paper. Vaig voler canviar el format del primer mapa inicial i en comptes de representar societat-educació-ciència-tecnologia en forma de quadrat amb les cantonades relacionades entre sí, tenia molt clar que l’eix vertebrador del meu mapa seria un triangle interactiu entre tecnologia-ciència-societat. Vaig provar diferents models i a continuació, vaig observar que la majoria dels aprenentatges tenien relació amb l’educació, per la qual cosa la tecnologia educativa és l’aspecte més desenvolupat, com a paral·lel al triangle interactiu central, el relacionat amb l’educació, tal i com es pot observar en la part més avançada del mapa. D’altres conceptes com “tècnica” i “societat de la informació” són aspectes paral·lels també importants.

Així doncs, un cop encetat el mapa i tenint clar el model estètic d’aquest, vaig començar el mapa amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado, per la qual cosa els primers conceptes a introduir van ser els de les diferents perspectives d’entendre la relació CTS: el determinisme tecnològic, el determinisme social i el postulat heterogeni. A partir d’aquí, i de la lectura dels mòduls, el mapa conceptual es va anar desenvolupament  a partir de la importància de la Tecnologia Educativa tal i com s’ha comentat anteriorment: els seus mites, la seva evolució històrica, la seva fonamentació i l’aprenentatge significatiu del constructivisme, a partir del qual dos dels resultats són els que he pogut tenir en primera persona: els models mentals i el canvi conceptual. Finalment, amb la relectura del debat, vaig introduir els últims termes com el relacionat amb l’àmbit educatiu i el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Considero que el mapa conceptual final és força complex, ja que recull la gran majoria de conceptes essencials de l’assignatura, tot seguint les pautes i recomanacions de la descripció d’aquesta activitat. Personalment, les parts que més em van costar van ser la de crear un model mental de mapa conceptual i la de sintetitzar, ja que soc una persona a la que li agrada representar quantes mes coses millor. Si que puc dir que he dut a terme un canvi conceptual, ja que en comparació amb el mapa conceptual inicial, aquest s’ha nodrit d’altres aprenentatges. No anava errada en el primer mapa conceptual en observar la interrelació entre ciència, tecnologia i societat i amb la seva relació amb l’educació, per la qual cosa crec que vaig començar amb bon peu però aquest mapa era molt senzill ja que encara no se’m van presentar els altres aprenentatges, com els determinismes o la fonamentació de la tecnologia educativa, els qual ara sí que es poden observar en el segon mapa. La comparació dels dos mapes serveix per a avaluar-nos sobre el nostre aprenentatge i comprendre com aquest augmenta a partir de la revisió, modificació i ampliació dels nostres coneixements previs, seguint la teoria del constructivisme adoptada actualment. Es pot dir que en el mapa s’ha descobert, aplicat, contextualitzat i construït el coneixement de l’assignatura. A més a més, es tenen en compte les competències bàsiques per tal d’arribar a un aprenentatge realment significatiu. I en aquí entra la pròpia experiència com a mestra que vaig utilitzar en els debats, els coneixements que tenia sobre el constructivisme de la carrera de magisteri, les pròpies idees sobre educació...que s’han anat modificant i/o ampliant fins a aconseguir uns aprenentatges significatius sobre la relació entre societat, ciència i tecnologia i com aquesta es relaciona amb l’educació. 

3.2 Canvi Conceptual

Tal i com estudiat, dues de les conseqüències de l’aprenentatge significatiu són la creació de models mentals i el canvi conceptual. Amb la creació d’aquest mapa, s’ha creat un model mental ja que és una representació visual d’allò après. L’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més efectiva i productiva és la construcció de models computacionals, que és l’utilitzat: s’ha utilitzat l’ordinador per a representar físicament els processos mentals de la construcció de models. El sistema d’aprenentatge ha estat el semàntic, utilitzant com a eina el mapa conceptual. Aquesta facilita representacions matrius i espacials de conceptes i les seves interrelacions, intentant que representin les estructures de coneixement que els éssers humans emmagatzemem a la ment (Johansses, 1993). Estic d’acord amb Johanssen (2000) pel que fa a la càrrega cognitiva, ja que aquesta activitat ha requerit molts habilitat, temps i esforç.

M’agradaria relacionar la creació del model mental en forma de mapa conceptual amb els esquemes realitzat pels alumnes de la classe de literatura britànica del material web. Observem com els mapes conceptuals han ajudat als estudiants a representar de forma clara la informació més important per a posteriorment retenir-la i aprendre-la significativament. Tenint en compte els criteris exposats per a avaluar els mapes conceptuals, considero que el meu mapa té un nombre de nodes i preposicions adequat i la incrustació és un indicador que demostra que els conceptes s’han integrat bé. Pel que fa a la centralitat, l’eix vertebrador és el triangle interactiu CTS, els qual es troba al centre superior. En la xarxa jeràrquica, es pot dir que hi ha tres nivells representats, el triangle interactiu, la tecnologia educativa i l’aprenentatge significatiu, com a conceptes subordinats a l’anterior. He intentat que les relacions de cada preposició fossin clares i descriptives. El que més m’ha costat ha estat la llei d’escassetat dels enllaços, ja que he escrit més de sis al voler discriminar diferències significatives. No hi ha gaires nodes sense sortida ja que vaig intentar que els últims conceptes no quedessin aïllats.

El canvi conceptual és la reorganització de les pròpies estructures de coneixement. Així doncs, partint del coneixement del que era el construccionisme i amb la pròpia experiència com a estudiant i com a mestra, he revisat esquemes de coneixement (les teories educatives ja les coneixia i sobretot les característiques de l’aprenentatge significatiu), he modificat d’altres (sobretot pel que fa a la societat de la informació) i he ampliat bastants (desconeixia els dos determinismes inicials, algunes característiques de la tecnologia educativa, els mites o els diferents models mentals que existeixen). En aquest procés he entès que la majoria de conceptes del mapa ja els coneixia i els he revisat; d’aquí la importància de l’activació dels coneixements previs per a donar-li sentit a la tasca, reestructurant el coneixement. Tenint en compte l’avaluació inicial, puc dir que els meus coneixement previs sobre la interrelació CTS no anava mal encaminada però que aquesta s’ha anat complexificant. Si bé al començament tenia una postura més aviat sociodeterminista, ara coincideixo més amb la postura que vaig defendre al debat, la tecnodeterminista, malgrat que considero que tot no es ni blanc ni negre.

El canvi més significatiu és l’intencional, i realment l’he dut a terme, i estic segura que la majoria de companys també, el qual està en funció del nivell de compromís conceptual: considero que ha estat elevat, per la qual cosa he dut a terme un compromís metacognitiu, i no tan sols una aprenentatge superficial. He pensat sobre els arguments i contra arguments relacionats amb el missatge (Dole i Sinatra, 1998) per la qual cosa s’ha produït un canvi conceptual. He sofert un cavi d’actitud pel que fa a les tecnologies en la societat, pensava que eren menys importants del que he comprès, els materials m’han ajudat a entendre-ho.

Les modificacions en els models mentals es realitzen de forma natural, tant a la vida personal com en la professional malgrat que no siguem cent per cent conscients: en un moment donat, ens podem sentir incòmodes amb determinades situacions plantejades que fa que modifiquem el nostre model mental de forma que interacciona amb la nova informació reestructurant la nostra estructura mental i produint-se un canvi conceptual. Com a exemple,  m’agradaria fer un paral·lelisme entre aquest canvi conceptual i d’un altre que vaig experimentar al llarg de la carrera de magisteri: sobre les competències bàsiques. La idea de que cadascú pot ser competent en diferents nivells i habilitats era quelcom nou però que s’ajustava als coneixements previs a partir de l’experiència com a alumne, produint-se-e una revisió, modificació i ampliació d’esquemes de coneixements sobre l’avaluació de l’alumnat.

4. CONCLUSIONS

Aquesta activitat ha requerit una lectura profunda dels materials, una revisió dels esquemes de coneixement previs i un esforç de connexió i aprenentatge a través d’una comunitat d’aprenentatge virtual i de l’ús d’una eina digital: el cmaptools.

Des del començament vaig activar els coneixement previs davant d’una gran quantitat de conceptes desconeguts per a mi: sobre la relació holística de CTS, el teixit sense costures, els determinismes, les diferents maneres de concebre la Tecnologia Educativa i les seves conseqüències en el procés d’ensenyament i aprenentatge, el model mental, el canvi conceptual...fins el model de Toulmin era nou per mi. A partir d’aquí he dut a terme un procés de reestructuració d’esquemes i aprofundització en la matèria de forma activa i reflexiva que considero que ha tingut resultats positius pel que fa als propis aprenentatges. Tal i com diu Johanssen, “el resultat del aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorat i experimentat”. A partir de tots els aprenentatges duts a terme, ara puc investigar amb més profunditat en la Tecnologia Educativa i com a mestra, pensar de quina  forma puc utilitzar i seleccionar determinats recursos educatius TIC. Així doncs, considero que he dut a terme un vertader canvi conceptual sobre la relació CTS així com una ampliació de conceptes i aprofundització sobre la TE i la seva influència en el procés educatiu.

Tenint en compte els supòsits constructivistes, el coneixement s’ha construït a partir de les pròpies interaccions amb les del medi ambient, activant els coneixements previs sobre la matèria i estimulat a partir de la necessitat o desig de saber, personalment, sobre la relacions educatives especialment. Aquest aprenentatge ha estat significatiu ja que ha estat actiu (com a estudiant he sigut responsable del meu procés i he estat la protagonista d’aquest amb al guia de la mestra), constructiu (a partir dels coneixements previs), col·laboratiu (especialment a partir del debat), intencional (objectiu cognitiu d’aprendre), conversacional (els intercanvis dialògics del debat), contextualitzat (en el nostre entorn d’aprenentatge de l’assignatura) i reflexiu (pels processos d’autoavaluació implicats).

Tornant a rescatar la idea de Negroponte (1995): “El món digital repercutirà en tots els àmbits de la nostra societat, facilitant l’acostament de pobles que la utilitzin i superant les barreres espacials i temporals entre països i ciutadans”, tal i com vaig especificar a la síntesis del debat vull tornar a destacar la idea sobre la  indissociable relació entre tecnologia i societat. Aquesta relació va més enllà i pot contribuir a fer del món un lloc millor, a l’acostament entre ciutadans i societats diferents, sempre respectant els modes de vida de cada societat, com defensa el pare de la Bita. En l’actual societat i per tal d’evitar la bretxa digital produïda per l’analfabetisme digital, totes les societats tenen el dret de poder accedir als recursos científics i tecnològics ja que obren portes a noves possibilitats. Finalment, pel que fa a l’educació, l’escola és el reflex educatiu, i aquesta no pot quedar-se enrere de l’intrèpid ritme social i tecnològic.  S’ha de continuar investigant per saber quines són les pràctiques més favorables en la seva introducció i com aquesta, pot desenvolupar les competències dels nostres alumnes en la seva formació com a ciutadans d’un món millor.

Mitjançant l’estudi del material de l’assignatura i de la participació en el debat realitzat sobre els diferents fils argumentals he anat modificant el meu model mental inicial que tenia sobre el tema evolucionant fins a realitzar un cavi conceptual plasmat en el mapa conceptual final i utilitzant les noves tecnologies com a eina per a la seva realització. Considero que a través de l’activitat 3 he experimentat un canvi conceptual de forma intencionada i entès com un procés continuat i actiu d’aprenentatge, produint-se un increment i reorganització dels conceptes des del mapa conceptual inicial al final, per les hipòtesis i arguments establerts al debat i un canvi d’actitud davant la consideració de les diferents postures deterministes. La utilització de les TIC juntament amb les feines col·laboratives dels companys i la consultora han facilitat aquest canvi conceptual proporcionant un aprenentatge significatiu.

Finalment, considero que estic portant a terme un aprenentatge continu, significatiu i positiu al llarg de les tres activitats tenint en compte els requisits, objectius, competències i criteris d’avaluació que de moment hem fet a l’assignatura, per la qual cosa mantinc una actitud positiva envers aquesta i als aprenentatges assolits. Haig de dir que vaig estar molt satisfeta amb el resultats de l’activitat 2 i amb els comentaris positius dels companys, els quals valoro molt. Així doncs, continu molt motivada en el transcurs de l’assignatura i espero finalitzar-la bé.